Normativa lloguer de pisos turístics ¿el negoci del segle? Encara que…no es tot or el que relueix

Normativa lloguer de pisos turístics ¿el negoci del segle? Encara que…no es tot or el que relueix

Si tens una propietat segur que t’has plantejat llogar-la com a pis turístic. Aquesta nova modalitat tant de moda després de l’èxit de plataformes com Airbnb i HomeAway, etc., pot suposar per al propietari una alta rendibilitat, però no per això estarà exempta de riscos. Els lloguers tradicionals requereixen una atenció puntual i per gestionar-lo pots optar per portar-ho tu mateix o bé contractar un administrador de finques. En canvi, el lloguer de pis turístic requereix més prestacions i serveis, ja que els canvis són constants i ja no només llogues el teu habitatge, també prestes tot els mobles, complements i has de facilitar un servei d’assistència, recepció, neteja i bugaderia. Es compleix la regla d’or de l’economia: a major rendibilitat, major risc. Un altre element a tenir en compte és que en molts municipis és necessari una llicència d’activitat, permís de la Comunitat de Propietaris i establir una relació amb una empresa que publiciti o gestioni el teu pis. Aquest fenomen s’ha assentat en determinades zones com la Comunitat Valenciana, Barcelona, ​​Costa de el Sol, Balears i Madrid, d’alta demanda de vacances. Però abans d’endinsar-se en aquest apassionat món, anem a donar-te alguns consells de tipus fiscal de com gestionar aquest negoci.

Formes de gestionar el teu compte en lloguer de pisos d’ús turístic

Podem trobar diferents models de gestió, en funció de si hi ha un intermediari o no:

i) El propietari de l’immoble per a ús turístic factura a al consumidor final

Amb caràcter general, en el cas que la propietat sigui una persona física, els ingressos nets derivats del lloguer d’apartaments turístics tenen la consideració de rendiments de capital immobiliari, per la qual cosa s’haurà de declarar en la renda (IRPF). Així mateix, estan exempts de l’IVA. No obstant això, estan subjectes a transmissions patrimonials oneroses (ITP) aquells arrendaments d’allotjaments turístics en què l’arrendador no presta serveis típics de la indústria hotelera, com són servei d’habitacions, recepció, neteja, bugaderia, etc. En aquests casos, l’arrendador no ha de presentar ni ingressar l’IVA. La frontera entre un model i un altre és relativa i subjecta, per tant, a diverses interpretacions.

ii) Cedim la gestió de l’immoble a un tercer perquè llogui l’habitatge sense aquest tenir directament relació amb usuari final  

L’empresa gestora ha d’emetre una factura amb IVA al propietari de l’immoble pels serveis prestats. Inclou la seva comissió, que acostuma a estar entorn 20% de l’import total de l’lloguer. L’empresa gestora ha d’emetre una factura per la seva feina que estarà subjecta a el 21% d’IVA. Si l’empresa gestora presta serveis d’hostaleria, l’IVA imputable a aquest serà de l’10%Cal destacar que el propietari de l’immoble, si no presta serveis d’hostaleria, no està obligat a facturar amb IVA a l’inquilí. Per tant, ha d’emetre un rebut i deduir els rendiments obtinguts en l’IRPF en concepte de rendiment de capital mobiliari

 

A Blancafort som administradors de finques experts en intermediació immobiliària. Si busques o vols gestionar la teva inversió immobiliària amb unes característiques acord amb la teva plantejaments, tenim el que busques.