Herències i successions a Espanya: 5 dubtes freqüents explicades per advocats

Gestionar una herència a Espanya no és només un tràmit legal: és un procés carregat d’emocions, decisions difícils i obligacions fiscals que poden generar molts dubtes.

A Blancafort, atenem cada setmana consultes de famílies que volen saber com funcionen les successions i quins passos han de donar per a evitar conflictes.

Avui resolem les 5 preguntes més freqüents sobre herències i successions, amb respostes clares i exemples pràctics.

1. Què passa si no hi ha testament?

Quan algú mor sense haver fet testament, s’obre l’anomenada successió intestada.

La llei estableix un ordre d’hereus:

• Fills i descendents.
• Pares i ascendents.
• Cònjuge viudo.
• Germans, nebots o altres familiars.
• En última instància, l’Estat.

Exemple: si un pare mor sense testament deixant dos fills, tots dos hereten a parts iguals.

2. Com es reparteixen els béns entre hereus?

L’herència a Espanya es divideix en tres terços:

• Terç de legítima: reservat obligatòriament per a fills o descendents.
• Terç de millora: també per als descendents, però es pot afavorir als uns sobre els altres.
• Terç de lliure disposició: pot destinar-se a qualsevol persona, fins i tot aliena a la família.

Exemple: un testador amb tres fills pot repartir la legítima a parts iguals, millorar a un en el segon terç i deixar el tercer a qui desitgi.

3. Quins impostos cal pagar en una herència?

L’Impost de Successions i Donacions (ISD) és obligatori en tot el territori espanyol, encara que les reduccions i bonificacions varien segons la Comunitat Autònoma.

A Catalunya, per exemple:

• Els fills, cònjuge i ascendents tenen reduccions importants.
• El termini per a liquidar l’impost és de 6 mesos des de la defunció, amb possibilitat de pròrroga fins a un any si se sol·licita en els primers 5 mesos.

Consell pràctic: planificar amb temps i rebre assessorament legal pot estalviar milers d’euros en impostos.

4. Es pot renunciar a una herència?

Sí, i és més comú del que sembla.

Existeixen dues formes:

• Renúncia pura i simple: l’hereu rebutja l’herència sense rebre res.
• Renúncia en favor d’un altre hereu: se cedeix l’herència, però pot tenir conseqüències fiscals addicionals.

Exemple: si l’herència inclou deutes o béns amb alt cost fiscal, molts hereus prefereixen renunciar.

5. Què ocorre amb els deutes del mort?

Acceptar una herència no sols significa rebre béns: també s’hereten els deutes.

Existeixen tres opcions:

• Acceptació simple: l’hereu respon amb el seu propi patrimoni.
• Acceptació a benefici d’inventari: es paguen els deutes només fins al límit dels béns heretats.
• Renúncia: evita qualsevol responsabilitat.

Consell: abans d’acceptar, revisa si existeixen préstecs, hipoteques o deutes fiscals.

Les herències i successions són un procés complex que combina aspectes legals, fiscals i familiars. Conèixer les respostes a aquestes preguntes freqüents t’ajudarà a prendre decisions informades i a evitar conflictes.

A Blancafort acompanyem a les famílies en tot el procés: des de la redacció de testaments fins a la liquidació d’impostos i la gestió d’herències amb deutes.

Necessites assessorament sobre una herència?

Contacta amb el nostre despatx a Barcelona i t’ajudarem a resoldre el teu cas.

Una salutació propera,

L´equip Blancafort

Nota: La informació proporcionada en aquest article és de caràcter general i no constitueix assessorament legal. Es recomana consultar amb un professional especialitzat per analitzar casos específics.