Quin somni els MASC i quan el seu obligatoris abans de demandar

Si la teva empresa té un conflicte amb un client, un proveïdor o un soci, des de fa ja més d’un any hi ha un pas que no et pots saltar abans d’anar al jutjat: intentar abans un MASC, un Mitjà Adequat de Solució de Controvèrsies.

Això ve de la Llei orgànica 1/2025, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, que va entrar en vigor el 3 d’abril de 2025. És una de les reformes processals més importants dels últims 25 anys, i encara que porta ja un temps en vigor, moltes empreses encara no la tenen en el radar, així que val la pena repassar-la amb calma.

Què és exactament un MASC?

És qualsevol intent seriós i de bona fe d’arribar a un acord abans d’anar a judici. La llei reconeix diverses maneres de fer-ho: una mediació amb un tercer neutral, una conciliació, demanar l’opinió d’un expert independent sobre el conflicte, fer una oferta vinculant confidencial a l’altra part, o simplement negociar directament entre les parts de forma acreditada. No hi ha una única fórmula obligatòria: el que exigeix la llei és que hi hagi un intent real, no un tràmit de cara a la galeria.

A quins assumptes afecta?

Als conflictes civils i mercantils: incompliments de contracte, reclamacions entre empreses, conflictes entre socis, temes de propietat, i un llarg etcètera. Queden fora d’aquesta obligació els assumptes laborals, els penals, els concursals, i aquells en els quals una de les parts sigui una administració pública.

Què passa si no ho fas?

Aquí està la part important: si presentes una demanda sense haver acreditat aquest intent previ quan era obligatori, el jutjat pot no admetre-la a tràmit. És a dir, ni tan sols arribes al fet que s’estudiï el fons de l’assumpte. I hi ha més: la llei també ha canviat com es reparteixen les costes del judici. Si al final la sentència s’assembla molt al que ja s’havia proposat en el MASC i una de les parts ho va rebutjar sense motiu justificat, això pot pesar en contra seva a l’hora de pagar les costes.

Què pots fer ja?

Si tens un conflicte obert o creus que pot arribar a haver-lo, el primer és no precipitar-se cap a la via judicial sense passar abans per aquest tràmit. En la pràctica, això no té per què ser una mala notícia: molts conflictes que abans acabaven sí o sí en un jutjat, ara es resolen abans, amb menys cost i menys desgast per a totes les parts. Comptar amb assessorament des del primer moment ajuda a triar quin tipus de MASC encaixa millor amb cada cas i a deixar-lo ben documentat, que és just el que després et farà falta si el conflicte segueix endavant.

Si tens un conflicte sobre la taula i no saps per on començar, parlem amb calma abans que es compliqui.

 

Una cordial salutació,

Equip Blancafort

Nota: Aquesta informació proporcionada en l’article és de caràcter general i no constitueix assessorament legal. Es recomana consultar amb un professional especialitzat per a analitzar casos concrets.

Així en afecta el nou Reglament Europeu de IA

Fa un parell de dies, concretament el 2 d’agost de 2026, va entrar en vigor una part molt important del Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial, la llei que regula com es pot fer ús de la IA en tota la Unió Europea. Encara que sembli que només afecta a grans tecnològiques, la realitat és que s’aplica a qualsevol empresa que faci ús d’eines d’intel·ligència artificial en el seu dia a dia, sigui qualsevol grandària. I com és de les primeres coses que passen aquest mes, millor tenir-ho clar des d’ara mateix, i no deixar-lo per a quan tornis de vacances.

Per què això t’afecta a tu encara que no “programis” res?

Si en la teva empresa algu fa ús del ChatGPT per a redactar textos, si teniu un programa que filtra currículums automàticament, si useu alguna eina que analitza dades de clients, que dona preus de manera automàtica, o que atén consultes per xat… esteu fent ús de la  intel·ligència artificial. I la llei no distingeix entre “fer ús” i “crear” aquestes eines: en fas servei, tens obligacions.

Què demana exactament la nova normativa?

Simplificant molt, hi ha tres idees centrals:

Primer, que les persones de la teva empresa que fan ús d’aquestes eines tinguin un mínim de formació per a fer-ho amb criteri. No fa falta que sàpiguen programar, però sí que entenguin què està fent l’eina, quins riscos i límits té.

Segon, que si la teva empresa utiliza un sistema d’intel·ligència artificial considerat de “alt risc” (per exemple, eines que decideixen sobre contractació de personal, sobre concessió de crèdits, o sobre accés a determinats serveis), hi ha obligacions encara més estrictes: fa falta documentació, supervisió humana real, i mecanismes per a detectar i corregir errades.

Tercer, transparència: si una persona està inter-actuant amb un sistema d’IA, ha de poder saber-ho. I si un contingut està sent treballat o manipulat per IA, en certs contextos cal indicar-lo expressament. 

I si no compleixo?

Aquí està el putn que convé prendre’s de debò: les sancions poden arribar fins als 35 milions d’euros o el 7% de la facturació global de l’empresa, segons el cas. A Espanya, l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA) és l’entitat que vigila i qui té la potestat de sancionar: des d’aquest mes ja té plena capacitat per a inspeccionar i actuar.

Què pots fer ja, sense atabalar-te?

No fa falta convertir això en un projecte de mesos. Amb fer un repàs honest de quines eines de IA està fent ús la teva empresa realment, qui les utilitza i per a què, ja tens el 80% del treball fet. A partir d’aquí, es tracta de donar un mínim de formació a qui les fa servir, i de revisar amb més detall només aquelles eines que prenguin decisions que afecten directament persones (contractació, crèdit, accés a serveis).

Si vols que li donem un cop d’ull junts a com està la teva empresa en aquest tema, millor fer-lo ara amb calma que esperar que arribi una inspecció i calgui improvisar.

Una cordial salutació,

Equip Blancafort

Nota: Aquesta informació proporcionada en l’article és de caràcter general i no constitueix assessorament legal. Es recomana consultar amb un professional especialitzat per a analitzar casos concrets.

Em deuen diners… i ara què puc fer sense anar a judici?

Hi ha poques coses que generin tanta frustració com aquesta: 

Has fet el treball.

Has complert.

Has lliurat tot.

I el pagament… no arriba.

Al principi penses que és una cosa puntual. “Se’ls haurà passat”, “la setmana que ve segur que ho fan”, però passa el temps i comences a entrar en aquest bucle incòmode de missatges, excuses i silenci.

I aquí és on molta gent es bloqueja.

“D’acord, però si no em paguen… què faig? Haig d’anar directament a judici?”

La resposta ràpida és: no sempre. I de fet, en molts casos, no fa falta arribar tan lluny.

Abans d’anar a judici, hi ha diverses coses que es poden fer

El primer que cal entendre és una cosa important: no tots els impagaments es gestionen igual.

No és el mateix una factura oblidada que un conflicte real o un client que directament deixa de respondre.

Però en la pràctica, abans de pensar en un procediment judicial, hi ha diverses vies que solen funcionar:

A vegades, una cosa tan simple com una reclamació ben feta canvia completament la situació. No un missatge informal. No un “sent, recorda’m el pagament”, sinó una reclamació clara, formal, que deixa constància.

Altres vegades, el que funciona és simplement ordenar la situació: què es deu, des de quan, i sota quines condicions. Perquè sorprenentment, hi ha casos en els quals ni tan sols l’altra part té del tot clar l’import o l’estat del pagament.

I en bastantes ocasions… sí, també passa…quan la reclamació es fa bé i en el moment adequat, el pagament arriba sense necessitat d’anar més enllà.

Llavors, quan sí que cal anar a judici?

Aquí és on cal ser realistes.

Si després de reclamar, insistir i deixar constància no hi ha resposta…o si l’altra part directament no té intenció de pagar, llavors sí, es valora la via judicial. Però aquest pas no hauria de ser el primer, sinó l’últim recurs quan la resta no ha funcionat.

Perquè anar a judici no és només “posar una demanda”. És temps, és cost i és entrar en un procés que, moltes vegades, es podria haver evitat amb una bona gestió prèvia.

El problema real: esperar massa

El que veiem moltes vegades és això: es deixa passar el temps, s’acumulen excuses o s’intenta resoldre “en confiança”. I quan es vol actuar… ja és més complicat.

No perquè no es pugui fer res, sinó perquè s’han perdut opcions intermèdies que eren més ràpides i eficaces.

Llavors, què hauries de fer si et deuen diners?

No hi ha una única resposta, però sí un ordre bastant clar:

Primer, entendre bé la situació.

Segon, reclamar de manera correcta (no informal).

I tercer, valorar si realment compensa escalar el conflicte o no.

L’important no és només “cobrar”, sinó fer-ho de la forma més ràpida i eficaç possible.

Si tens una factura pendent, un client que no respon o un pagament que s’està allargant més del compte, el millor no és deixar-lo passar, és revisar-lo.

Perquè moltes vegades, amb una bona gestió des del principi, el problema no arriba a convertir-se en conflicte.

Escriu-nos i veiem amb tu com reclamar aquest pagament de manera clara i sense haver d’anar directament a judici.

Una cordial salutació,

Equip Blancafort

Nota: La informació proporcionada en aquest article és de caràcter general i no constitueix assessorament legal. Es recomana consultar amb un professional especialitzat per a analitzar casos específics.

accidentes de tráfico

Possibles reclamacions per accidents de trànsit

Cada conductor d’un vehicle és responsable dels seus actes i, per tant, ha de respondre pels danys associats a la seva conducció. En cas d’un accident de trànsit, cal determinar quin vehicle va provocar l’accident i establir una relació de causalitat amb el dany resultant. Aleshores, el conductor culpable del sinistre ha de compensar pels danys causats a les persones afectades.

En cas que les parts involucrades estiguin d’acord amb la causa del sinistre, és recomanable que utilitzin el document anomenat “declaració amistosa d’accident”. Això facilitarà el treball de tots els implicats i alhora disminuirà considerablement el temps d’espera per tramitar les possibles reclamacions. D’altra banda, si no s’arriba a un acord, l’autoritat pertinent que acudeix al lloc dels fets crearà un informe d’accident amb tota la informació aplicable. En qualsevol cas, és evident que es poden entaular reclamacions derivades de l’accident com veurem tot seguit.

Quines són les possibles reclamacions per accidents de trànsit?

Bàsicament, les reclamacions derivades d’accident de trànsit es divideixen en danys personals i materials. Totes aquestes s’han de presentar sota l’ assessorament professional adequat, ja que caldrà comptar amb tots els documents de suport pertinents.

Pel que fa a les lesions corporals, les reclamacions tenen per objecte la reparació integral del dany causat tant a nivell individual, familiar, econòmic i social. A més, cal rescindir la pèrdua d’ingressos i de capacitat jurídica patida per la víctima. I, per altra banda, els danys materials i els no materials han d’avaluar-se per separat. En aquest sentit, les lesions personals per les quals es reclama indemnització són la mort, les lesions i malalties conseqüents. Per determinar les sumes a rebre per indemnització, s’han de basar els càlculs en el Decret Reial Llei 8/2004, de 29 d’octubre, sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor.

A més de les lesions personals, també es pot reclamar una compensació per guanys, com ara danys al vehicle oa la propietat causats per un accident de trànsit. També es poden reclamar totes les despeses addicionals raonables, clarament derivades com a conseqüències del sinistre, com les despeses de menjars, allotjament i transportació, entre d’altres.

En cas que es pugui provar que l’accident va ser per culpa de la persona lesionada i va ser atribuïble a la seva negligència, qualsevol acció per danys i perjudicis li correspondrà a ell. De la mateixa manera, els propietaris dels vehicles poden ser considerats responsables, malgrat que algú hagi estat conduint la interlocutòria. Això és especialment important si el conductor estava sota la cura, la tutela o la custòdia del propietari.

Tot i això, atès que l’assegurança d’automòbil és obligatòria, la víctima o els seus hereus poden acudir directament a la companyia d’assegurances del vehicle que va causar l’accident i reclamar una indemnització per lesions corporals, danys a la propietat, costos de l’accident i altres danys . Si el vehicle causant de l’accident no és inidentificable, no està assegurat, va ser sostret il·legalment o robat, aleshores l’entitat responsable de rescindir el dany serà el Consorci de Compensació d’Assegurances.

Per la seva banda, les companyies d’assegurances tenen dret a reclamar una indemnització als conductors i propietaris pels danys causats per conduir de forma temeraria o sota els efectes de l’alcohol o les drogues.

Per tot això, el més recomanable és comptar amb l’assessoria especialitzada d’advocats de trànsit especialistes en reclamacions per accidents. D’aquesta manera, sabràs exactament què pots reclamar i quina és la millor manera de fer-ho. Com a conseqüència, aconseguiràs el millor resultat.

Tipos de Leyes

QUINS TIPUS DE LLEIS EXISTEIXEN?

T’has preguntat alguna vegada  si  hi han diferents tipus de lleis?

Qui no ha sentit alguna vegada la dita “feta la llei, feta la trampa”. Tots tenim clar que de trampes hi ha moltes, però… de lleis també?

Les lleis tenen diferents classificacions en funció de la seva importància i els temes a que fan referencia. Read more →

SON NECESSÀRIES LES LLEIS?

T’has preguntat alguna vegada com seria un món sense cap norma ni llei?

 

Quina passada! Podré fer el que vulgui! Ningú em manarà! Per fi serè lliure!

Però segurament hi haurà d’altres que també voldran agafar tot allò que a mi m’agrada i disposar d’allò que tinc jo. Com podré impedir que m’ho prenguin? Si preval la llei més natural de totes, la del més fort, tinc les de perdre, doncs no sóc dels que en diem un ciutadà forçut. Si a més sóc gran o petit, una noia o tinc algun problema físic, ja m’han fotut. Potser seria convenient organitzar-me entre altres companys corpulents per a que, mentre jo busco oportunitats, altres defensin el que hem aconseguit plegats, creant una comunitat. I com fer que tot això funcioni és difícil d’organitzar, ja que ens hem de posar d’acord, val més que escriguem com ho fem i així ho podrem deixar en constància per si hi ha un conflicte més endavant. Si ho hem deixat per escrit,  ho recordarem. Read more →